Comencen les obres de rehabilitació de l’edifici de Cal Ganxó, que culminen el projecte del nou Museu del Suro

Escrit per Premsa a 25 juliol 2012. Publicat a Premsa General

25/07/2012

Aquesta setmana s’han iniciat els treballs de rehabilitació de l’edifici de Cal Ganxó, amb la qual es completarà el projecte del nou Museu del Suro de Palafrugell. L’edifici de Cal Ganxó, un edifici històric, construït a finals del segle XIX, d’influència modernista i catalogat com un Bé Cultural d’Interès Local, acollirà les noves oficines del museu a la planta superior, el Centre de Documentació del Suro Ramir Medir (rellevant a escala mundial per la seva biblioteca, arxiu d’imatges i arxius sectorials i de l’empresa Armstrong) a la primera planta i un espai d’enoteca/vinoteca obert al públic a la planta baixa i al semisoterrani.

El cost total d’aquesta darrera intervenció urbanística és d’1.055.693,97€ i té un termini d’execució de 9 mesos. El finançament d’aquesta sisena fase ha anat a càrrec l’1% Cultural del Ministeri de Foment espanyol (791,770,47 €), del PUOSC (211.1380,80 €) i de l’Ajuntament de Palafrugell (52.784,70€).

Història de Cal Ganxó

L’edifici de Cal Ganxó està catalogat com un Bé Cultural d’Interès Local en el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell. És una casa unifamiliar aïllada, amb semisoterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Està estructurada en tres crugies. Destaca l’emmarcament de les obertures amb frontons en alguns finestrals coronats amb palmetes i altres motius en relleu. El perímetre de la planta superior està rematat per un fris format por pilastres que delimiten espais de mur decorats amb esgrafiats de tema floral, d’influència modernista.

A l’interior es conserven els compartiments originals i una gran escala central. En algunes parts es mantenen restes pictòriques, concretament en els sostres de la planta baixa de la crugia meridional i, especialment, en el vestíbul i el distribuïdor de la entrada, de temàtica industrial i amb elements vegetals d’estil modernista.

Aquesta vivenda la va construir Pere Brias Torrent entre els anys 1897 i 1898 per a Juan Reig Bonany, comerciant, qui la va ocupar durant la primera dècada del segle XX. El 1912, a través d’una subhasta, va passar a mans de Teresa Torroella y Riera qui la va vendre a l’empresa Manufacturas de Corcho l’any 1920 per 28.000 pessetes.

L’ús industrial d’aquest espai va ser limitat. S’hi pintaren paviments de suro, s’hi feren “cots” (peces per a la indústria tèxtil) i, sobretot, s’utilitzà de magatzem. Mai s’hi feren grans obres per adaptar-lo a un ús industrial, cosa que ha permès que l’edifici hagi arribat als nostres dies pràcticament amb la seva estructura original.