La Fundació Ernest Morató impulsa una recerca sobre l'havanera a la Catalunya del segle XIX
Abans de Carmen. Les primeres havaneres a Catalunya és el títol del projecte de recerca que la Fundació Ernest Morató ha encarregat als musicòlegs i professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay. El projecte, que serà elaborat pels tres autors, forma part dels actes del 25è aniversari de la Fundació, i abordarà una de les etapes més desconegudes de l'evolució del gènere: des de l'aparició de les primeres havaneres a Catalunya, a mitjan del segle XIX, fins a l'estrena de l'òpera Carmen de Bizet el 1881 al Teatre Líric de Barcelona.
La recerca, segons els autors, posarà de manifest que "lluny de les manifestacions de la premsa que parlaven d'un nou gènere el 1881, l'havanera a Catalunya era anterior i que a mitjan del segle XIX era un fenomen sense precedents. L’impacte d’un ball de parella de ritme pausat i càlid havia traspassat els límits dels codis socials de l’època i, en la intimitat del concert de saló, les melodies sensuals per a piano havien irromput amb una sonoritat i una expressivitat inèdites."
Durant la recerca, que s'allargarà un any i mig, els autors es dedicaran al buidatge dels principals arxius i biblioteques de Catalunya, on hi ha desenes de partitures que poden donar resposta a alguns dels interrogants que es plantegen, com ara en quin moment i de quina manera els principals compositors catalans, com Josep Anselm Clavé, Nicolau Guanyabens, Jaume Biscarri o Pep Ventura, entre molts d'altres, van començar a explorar aquesta música cubana.
La signatura del contracte de recerca per part dels tres autors i Enric Frigola, president de la Fundació, va tenir lloc el passat 26 de juny a la seu de la Fundació de can Rosés i està previst que, un cop finalitzada la investigació, es publiquin un llibre i probablement un disc.
