1r Simposi Càstor Pérez. Havaneres: Contexts sonors, gènere i exportació
Més d’una cinquantena de persones han participat de les xerrades, ponències i debats que s’han organitzat a Palafrugell en motiu del 1r Simposi Càstor Pérez sobre les havaneres i el seu entorn.
Aquest simposi s’ha emmarcat dins la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, on la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell, ha organitzat un simposi en clar homenatge a un dels grans estudiosos del gènere. Es tracta d’una trobada de caràcter científic sobre les havaneres, on s’ha treballat al voltant dels aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general.
Durant la jornada s’han organitzat taules rodones amb experts, xerrades, ponències i també hi destaca la presentació de l’audiovisual de Joan - Albert Argerich “Palafrugell i l’havanera”, creat exclusivament per projectar durant el simposi, amb una durada d’entre 20 i 25 minuts, que conté entrevistes a cantaires i gravacions sonores inèdites.
L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.
Les havaneres es defineixen per un ritme, per una temàtica de la lletra o pel tipus de grup de cantadors que les canta segons cada context. Cal relacionar-ho amb els gèneres mediterranis i del sud d’Europa que neixen a la mateixa època com a cants populars: rebetiko, flamenco, canto a chiterra, fado o la cançó napolitana, entre altres. Molts d’aquests esdevenen músiques identitàries d’un territori, una classe social o una ideologia determinada.
Càstor Pérez i Diz (Coll de Nargó 1955-Palafrugell 2010) va ser un compositor, cantant i estudiós del món de l'havanera. És considerat un hereu cultural dels vells cantaires d'havaneres i de cançó de taverna, i anà recopilant tota mena d'informació per tal que aquest cant no caigués en l'oblit. Formà part dels grups Port-Bo, Caobana, Duet i L’Empordanet. Fou un dels impulsors del projecte Cubacant i compositor d’havaneres tan reconegudes com Vestida de nit o Temps perdut, amb lletres de Glòria Cruz.
