Jordi Cané captura imatges d’objectes de l’últim camp de batalla de la Guerra Civil a la mostra ““75” fòssils de la memòria”
05/02/2014
El fotògraf Jordi Cané exposa “75” fòssils de la memòria, que es podrà veure a partir del 8 de febrer a la Sala Empordà de Can Mario.
Aquesta mostra recull fotografies realitzades a partir d’una col·lecció d’objectes abandonats a l’últim camp de batalla de l’última guerra d’aquest país, la Guerra Civil Espanyola. Durant anys, el fotògraf palafrugellenc ha recorregut l’escenari d’aquell combat definitiu, el front de l’Ebre: Gandesa, Corbera d’Ebre, Villalba dels Arcs, la serra Pàndols i la de Cavalls, i totes les cotes que van fins a la Fatarella, moltes d’elles sense nom, tot just indicades al mapa per un nombre que correspon a l’altitud.
Cané ha fotografiat tots aquests objectes que formen l’exposició en el seu estudi, on ha construït un nou i prolongat moment decisiu que, a poc a poc, completa el relat que anuncia cadascuna de les fotografies. El fotògraf utilitza un procés químic que li permet registrar, amb sals de plata, objectes de plom, llautó o acer. Encara que, també ha pogut recopilar algun objecte de cuir, corresponent a corretges o estoigs porta - munició.
En paraules del fotògraf Ricard Martínez, “el conjunt configura un relat d’històries de vida i mort. Petits instants en què algú feia servir els objectes protagonistes de la mostra per passar la set o satisfer la gana, abans de rebre, esquivar o llançar un projectil de mort. El temps i l’òxid els ha barrejat, de manera que, de vegades és difícil saber quina d’aquestes dues funcions tan dispars van servir. Aquests fragments, juntament amb la història que narren, constitueixen un conjunt de restes desarticulades, com els ossos arrossegats per un al·luvió”.
Jordi Cané (Palafrugell,1978)
El "llenguatge fotogràfic" d’en Jordi Cané es caracteritza pel seu treball en el camp de la fotografia analògica amb càmeres de gran format que realitza, majoritàriament, en blanc i negre.
L’estudi de la composició de les escenes i l’objectiu d’assolir un elevat nivell de detall, l'hi permeten mostrar la realitat actual dels subjectes i desxifrar-ne en certa manera el seu passat.
La seva fotografia obliga l'espectador a recollir la crònica contemporània d'aquests relats i enllaçar-la amb la memòria històrica i humana i , alhora, debatre les reflexions i sensacions que sorgeixen de la mirada impròpia que genera el llenguatge fotogràfic.
Durant aquests darrers anys la seva obra s’ha exposat en diversos museus i galeries de Catalunya, França i Noruega.
