Sense joventut, Palafrugell s'apaga

Des de l'inici del mandat hem vist com l'equip de govern socialista ha desmantellat, peça a peça, l'organització municipal fins a arraconar completament l'àrea de Joventut. El resultat és tan visible com preocupant: les entitats juvenils es troben més febles, menys escoltades i amb menys recursos que mai. Qui estem en contacte directe amb aquest teixit associatiu ho notem cada dia: l'alegria, l'empenta i la vitalitat que abans omplien el municipi s'han anat apagant, donant pas a una sensació de cansament i pessimisme que no hauria de definir mai una generació jove. Dos anys després de liquidar Joventut, Palafrugell ha reduït les polítiques destinades als joves a la mínima expressió.

La prova més evident és la programació nadalenca. Per primer cop en 14 anys, Palafrugell no ha ofert ni una sola festa pensada per a la gent jove. I això encara és més greu si recordem que aquestes festes, organitzades històricament per les entitats del poble, eren molt més que una nit de diversió: eren un punt de trobada, un motiu d'orgull col·lectiu i un espai on la comunitat juvenil demostrava el seu potencial. Avui no es fan, no pas perquè les entitats no ho vulguin, sinó perquè fa temps que reclamen solucions a problemes que el govern és incapaç d'afrontar.

El municipi amb més habitants de la comarca -i també amb més jovent- força els seus joves a marxar als pobles veïns per viure allò que aquí ja no se'ls ofereix. I això no és només una mala decisió política: és un risc real. Desplaçar centenars de joves implica més perill a la carretera, més dependència i menys arrelament.

Un poble que gira l'esquena als seus joves és un poble que renuncia al seu futur. Els joves haurien de ser el motor del canvi, persones amb energia, amb piles i amb ganes de reivindicar un municipi millor. Haurien de ser la veu més crítica i més activa davant les injustícies i les mancances, però la realitat és que estem molt lluny d'aquest escenari.

No perquè no vulguin, sinó perquè el sistema els ha anat apagant. No podem exigir que la joventut arreli si els tanquem portes: habitatge inaccessible, feina precària i, ara també, la desaparició d'espais de trobada que reforçaven la vida comunitària. Palafrugell està en pausa perquè els seus joves estan encallats, invisibilitzats per un govern que ha decidit prescindir de la seva energia i del seu talent.

Recuperar una política de Joventut real, ambiciosa i valenta no és fàcil, però tampoc un caprici. Sense joves no hi ha futur, i Palafrugell no es pot permetre continuar governant com si això no importés.