Ajuntament de Palafrugell · Web oficial

Josep Torres Jonama

Josep Torres i Jonama va néixer a Palafrugell el 26 de desembre de 1857. Amb només vint anys, empès per un esperit aventurer i descontent per la seva situació personal, va decidir marxar a les Amèriques. Es va establir a Nova York, i va iniciar amb èxit una sèrie de negocis relacionats amb el món del suro. De fet, Josep Torres va ser un dels creadors del tap corona. A mitjans dels anys vint, afectat per problemes de bronquitis, va deixar Nova York i es va instal·lar a la Costa Blava, a Niça. Amb el temps, es va anar desvinculant dels negocis del suro, però no va renunciar a altres tipus d'inversió com ara la borsa.

Des que Josep Torres va fer fortuna a Nova York, sempre va pensar com ajudar i contribuir a la millora del seu poble, Palafrugell. Va fer importants aportacions per modernitzar l'asil i l'hospital municipal, i també va contribuir a la millora d'alguns carrers del poble. Arran d'aquests ajuts, l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer del Sol pel de carrer de Torres Jonama. L'any 1918, Torres va fer arribar part del seu testament a l’alcalde de Palafrugell, en el qual disposava deixar al poble gairebé una tercera part de la seva fortuna. L'Ajuntament va convocar una sessió extraordinària i va decidir anomenar-lo fill predilecte de la vila.

No va ser fins l'any 1925, al cap de vint anys de la seva primera proposta, que Josep Torres va poder convertir en una realitat el seu desig de construir una nova escola per a la població. Va morir a Niça el 15 de desembre de 1946, a l'edat de vuitanta-vuit anys, i el 22 d'abril de 1947 les seves despulles van ser traslladades a Palafrugell, tal com ell havia disposat.

Josep Torres Jonama va ser anomenat fill predilecte de Palafrugell el 21 de novembre de 1918.

Per a més informació, podeu consultar el web de l'Escola Torres Jonama.

Josep Pla Casadevall

Josep Pla i Casadevall va néixer a Palafrugell el dia 8 de març de 1897. A l'escola primària ja destacava per la seva passió per la lectura, per tenir una memòria prodigiosa i pel seu caràcter inconformista. Mentre feia el batxillerat a Girona va començar a assajar-hi les seves primeres narracions i a col·laborar en diverses revistes locals. L'any 1913 va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, i a poc a poc es va introduir en els ambients culturals de la Barcelona de l'època relacionant-se amb intel·lectuals com Joaquim Borralleres, Joan Estelrich, Alexandre Plana, Josep M. de Sagarra, Enric Jardí…, que tindrien una importància decisiva en els inicis de la seva carrera literària i periodística.

Durant els últims anys de la carrera de Dret, Pla va començar a publicar seriosament diversos escrits de prosa poètica, que ja presentaven una síntesi dels temes de la seva obra: descripció apassionada de la realitat més pròxima, subjectivisme poètic, rebuig aparent de la imaginació, ironia subtil, manipulació i fabulació a partir de fets i de personatges reals. Pla va ser el primer escriptor modern de llibres de viatges en català. A més, també va ser un destacat corresponsal de premsa. Durant gairebé vint anys (1920-1938), la seva trajectòria personal va anar íntimament lligada al viatge, al moviment, i els seus primers llibres varen ser sobretot reculls de cròniques viatgeres. La seva llarga estada a les principals capitals europees va fer que s'interessés també per la política. Pla sempre va estar atent a l'evolució política i intel·lectual de Catalunya.

Finalitzada la Guerra Civil, i aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla va viure durant uns anys, en una mena d'exili interior, en diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L'Escala, Cadaqués. Varen ser anys de reflexió, de recerca d'un sentit a l'existència, de misantropia, de trobar en el paisatge l'únic consol. Pla es va convertir deliberadament en un home arrelat, voluntàriament aïllat. Varen ser anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i també d'autocrítica. L'escriptor es va establir definitivament al mas Pla de Llofriu l'any 1948. Durant els anys cinquanta i al principi dels seixanta, la revista Destino li va encarregar diversos reportatges que li varen permetre tornar a recuperar el viatge com a pretext literari: França, Israel, Cuba, Nova York, Orient Mitjà, Amèrica del Sud, Rússia… Ja no hi va viatjar com a corresponsal, ho va fer només com a periodista observador que no perdia la curiositat per l'evolució política i social del món contemporani.

Lentament, va començar a donar valor moral i dimensió col·lectiva al seu procés individual de recuperació de la memòria. El paisatge, la cuina, els oficis, els grans catalans del segle, tots els temes es posaven al servei d'una literatura memorialística amb l'ambició de recuperar de l'oblit tota una Catalunya que estava en vies de desaparició. Pla va signar, el 1966, un contracte en exclusiva amb l'editorial Destino, per poder editar una nova versió de la seva obra completa. El primer volum va ser un llibre inèdit: El quadern gris, veritable síntesi de tota l'obra planiana. L'èxit de públic i de crítica van acompanyar immediatament la publicació de tots els volums de la nova obra completa, la que l'escriptor va considerar com la seva obra definitiva.

L'any 1973 es va crear la fundació que porta el seu nom. El President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li va imposar l’any 1980 la Medalla d'Or de la Generalitat. Josep Pla va morir el dia 23 d'abril de 1981, als vuitanta quatre anys. Va deixar publicats 38 volums de l'Obra Completa i d'altres inèdits que apareixerien després de la seva mort.

Josep Pla Casadevall va ser anomenat fill predilecte de Palafrugell el 20 de gener de 1967.

Per a més informació, podeu consultar el web de la Fundació Josep Pla.