Josep Pla Casadevall

Josep Pla i Casadevall va néixer a Palafrugell el dia 8 de març de 1897. A l'escola primària ja destacava per la seva passió per la lectura, per tenir una memòria prodigiosa i pel seu caràcter inconformista. Mentre feia el batxillerat a Girona va començar a assajar-hi les seves primeres narracions i a col·laborar en diverses revistes locals. L'any 1913 va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, i a poc a poc es va introduir en els ambients culturals de la Barcelona de l'època relacionant-se amb intel·lectuals com Joaquim Borralleres, Joan Estelrich, Alexandre Plana, Josep M. de Sagarra, Enric Jardí…, que tindrien una importància decisiva en els inicis de la seva carrera literària i periodística.

Durant els últims anys de la carrera de Dret, Pla va començar a publicar seriosament diversos escrits de prosa poètica, que ja presentaven una síntesi dels temes de la seva obra: descripció apassionada de la realitat més pròxima, subjectivisme poètic, rebuig aparent de la imaginació, ironia subtil, manipulació i fabulació a partir de fets i de personatges reals. Pla va ser el primer escriptor modern de llibres de viatges en català. A més, també va ser un destacat corresponsal de premsa. Durant gairebé vint anys (1920-1938), la seva trajectòria personal va anar íntimament lligada al viatge, al moviment, i els seus primers llibres varen ser sobretot reculls de cròniques viatgeres. La seva llarga estada a les principals capitals europees va fer que s'interessés també per la política. Pla sempre va estar atent a l'evolució política i intel·lectual de Catalunya.

Finalitzada la Guerra Civil, i aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla va viure durant uns anys, en una mena d'exili interior, en diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L'Escala, Cadaqués. Varen ser anys de reflexió, de recerca d'un sentit a l'existència, de misantropia, de trobar en el paisatge l'únic consol. Pla es va convertir deliberadament en un home arrelat, voluntàriament aïllat. Varen ser anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i també d'autocrítica. L'escriptor es va establir definitivament al mas Pla de Llofriu l'any 1948. Durant els anys cinquanta i al principi dels seixanta, la revista Destino li va encarregar diversos reportatges que li varen permetre tornar a recuperar el viatge com a pretext literari: França, Israel, Cuba, Nova York, Orient Mitjà, Amèrica del Sud, Rússia… Ja no hi va viatjar com a corresponsal, ho va fer només com a periodista observador que no perdia la curiositat per l'evolució política i social del món contemporani.

Lentament, va començar a donar valor moral i dimensió col·lectiva al seu procés individual de recuperació de la memòria. El paisatge, la cuina, els oficis, els grans catalans del segle, tots els temes es posaven al servei d'una literatura memorialística amb l'ambició de recuperar de l'oblit tota una Catalunya que estava en vies de desaparició. Pla va signar, el 1966, un contracte en exclusiva amb l'editorial Destino, per poder editar una nova versió de la seva obra completa. El primer volum va ser un llibre inèdit: El quadern gris, veritable síntesi de tota l'obra planiana. L'èxit de públic i de crítica van acompanyar immediatament la publicació de tots els volums de la nova obra completa, la que l'escriptor va considerar com la seva obra definitiva.

L'any 1973 es va crear la fundació que porta el seu nom. El President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li va imposar l’any 1980 la Medalla d'Or de la Generalitat. Josep Pla va morir el dia 23 d'abril de 1981, als vuitanta quatre anys. Va deixar publicats 38 volums de l'Obra Completa i d'altres inèdits que apareixerien després de la seva mort.

Josep Pla Casadevall va ser anomenat fill predilecte de Palafrugell el 20 de gener de 1967.